Practicant Naam Simran a la sagrada congregació i invertint les respiracions, la ment divertidíssima com el vent que és molt ràpida com un peix arriba a la desena porta mística on s'absorbeix en la unió perpètua de paraules i consciència. Ell no té
així mateix, a causa de la meditació perpètua com la pedra filosofal en la qual roman absort sense cap esforç conscient, pren consciència de si mateix. En l'estat en què la ment està orientada a Déu, apareix la brillant resplendor del nom del Senyor.
Aquest estat de forta refulgència orientada a Déu, escolta les melodioses melodies de la música sense tocar i es manté en estat de tràngol.
Aquesta experiència que se sent en la desena obertura del cos, la seva resplendor és sorprenent i plena d'èxtasi. L'estada de la ment a la desena porta mística és d'una fe estranya. (251)