La unió entre Guru i Sikh està plena de plaer i felicitat. No es pot descriure. Amb la pràctica intensa de la meditació del Guru beneït Naam i gaudint de l'elixir d'amor, un sikh se sent totalment saciat.
Oblidant les jactància mundanes de coneixements, implicacions, savieses i altres assoliments, practicant el Simran amb esforç, un sikh perd la consciència de la seva existència i es fon en l'estat sorprenent d'un estat sorprenent.
En arribar a l'alt estat diví i convertir-se en un amb el Senyor que està més enllà del principi, i fins i tot dels eons, un sikh va més enllà del principi i el final. Es torna insondable i a causa de la seva unitat amb Ell, no es pot comprendre la seva extensió.
Aquesta unió de Guru i Sikh segurament fa un sikh com Déu mateix. Aquesta unió el fa habitar en el seu nom. Ell diu perpètuament-Tu! Tu! Senyor! Senyor! i il·lumina el far de Naam. (86)