Solia veure el meu estimat Senyor sense un parpelleig d'ulls mentre un drac vermellós mira la lluna. Abans no hi havia descans. Però ara ni tan sols el veig en somni.
Abans, solia escoltar la melodia de les dolces paraules del meu estimat de la seva boca, però ara ni tan sols rebo els seus missatges ni tan sols dels transeünts venint o anant per aquí.
Abans, fins i tot la interferència del collaret al meu coll no es tolerava entre nosaltres en el moment de la nostra reunió al llit nupcial, però ara han sorgit entre nosaltres molts costums de mida de muntanya. Com puc aixecar-los i arribar al meu estimat Senyor?
Abans, en la meva tranquil·litat espiritual, vaig tenir la felicitat i la felicitat d'estar a prop d'ell, però ara estic plorant amb els dolors de separació. (670)