Igual que un gat tom diu que ha deixat de menjar carn però tan bon punt veu un ratolí corre darrere seu (no pot controlar el seu desig de menjar-se'l).
De la mateixa manera que un corb va i s'asseu entre cignes però deixant de banda les perles que són l'aliment dels cignes, sempre desitja menjar brutícia i escoria.
De la mateixa manera que un xacal pot intentar una infinitat de vegades per callar, però escoltar altres xacals només per la força de l'hàbit, no pot evitar udolar.
De la mateixa manera, els tres vicis de mirar a la dona de l'altre, vigilar la riquesa dels altres i les calúmnies estan habitant a la meva ment com una malaltia crònica. Encara que algú em digui que els deixi, aquest mal costum no pot desaparèixer.