Sri Dasam Granth

Pàgina - 1300


ਨਿਜੁ ਨ੍ਰਿਪ ਤਾ ਕੀ ਕਥਾ ਜਤਾਈ ॥
nij nrip taa kee kathaa jataaee |

I va dir de ser rei.

ਮੈ ਹੌ ਰਾਸਟ੍ਰ ਦੇਸ ਕੋ ਰਾਜਾ ॥
mai hau raasattr des ko raajaa |

Sóc el rei de Rastra Desa.

ਤਵ ਹਿਤ ਭੇਸ ਅਤਿਥ ਕੋ ਸਾਜਾ ॥੧੬॥
tav hit bhes atith ko saajaa |16|

Un sant s'ha disfressat per a tu. 16.

ਨੇਤ੍ਰ ਲਗੇ ਤੁਮ ਸੌ ਹਮਰੇ ਤਬ ॥
netr lage tum sau hamare tab |

Des de llavors els meus ulls han estat posats en tu,

ਤਵ ਪ੍ਰਤਿਬਿੰਬੁ ਲਖੇ ਜਲ ਮਹਿ ਜਬ ॥
tav pratibinb lakhe jal meh jab |

Quan vaig veure la teva ombra a l'aigua.

ਤਵ ਮੁਰਿ ਜਬ ਪ੍ਰਤਿਬਿੰਬੁ ਨਿਹਾਰਾ ॥
tav mur jab pratibinb nihaaraa |

Quan també vas veure la meva ombra (a l'aigua),

ਗਯੋ ਮਾਰਿ ਤੁਹਿ ਮਦਨ ਕਟਾਰਾ ॥੧੭॥
gayo maar tuhi madan kattaaraa |17|

En aquell moment també vas ser assassinat per Kama Dev. 17.

ਮੁਹਿ ਲਖਿ ਧੀਰਜ ਨ ਤੁਮਰਾ ਰਹਾ ॥
muhi lakh dheeraj na tumaraa rahaa |

No pots esperar a veure'm

ਸੁਰੰਗਿ ਖੋਦਿ ਸਖਿਯਨ ਅਸ ਕਹਾ ॥
surang khod sakhiyan as kahaa |

I excavant el túnel li va dir així a Sakhi.

ਸੋ ਗਹਿ ਮੁਹਿ ਗੀ ਤੀਰ ਤਿਹਾਰੀ ॥
so geh muhi gee teer tihaaree |

Ella em va agafar i em va portar a tu.

ਚਹਤ ਜੋ ਥੋ ਸੋ ਭਈ ਪਿਯਾਰੀ ॥੧੮॥
chahat jo tho so bhee piyaaree |18|

Ai estimat! El que volies, això és el que va passar. 18.

ਦੁਹੂੰ ਬੈਠ ਇਕ ਮੰਤ੍ਰ ਬਿਚਾਰਾ ॥
duhoon baitth ik mantr bichaaraa |

Tots dos es van asseure i van consultar.

ਮੈ ਰਾਜਾ ਲਖਿ ਗਯੋ ਰਖਵਾਰਾ ॥
mai raajaa lakh gayo rakhavaaraa |

M'ha vist el vigilant del rei.

ਪਿਯ ਪਠਾਇ ਗ੍ਰਿਹ ਐਸ ਉਚਾਰੀ ॥
piy patthaae grih aais uchaaree |

(La reina) va enviar l'home a casa i va dir així:

ਲੋਨ ਲੇਤ ਨ੍ਰਿਪ ਨਾਰ ਤਿਹਾਰੀ ॥੧੯॥
lon let nrip naar tihaaree |19|

Oh Rajan! La teva reina vol prendre sal. 19.

ਸੁਨਤ ਸ੍ਰਵਨ ਸਭ ਜਨ ਮਿਲਿ ਆਏ ॥
sunat sravan sabh jan mil aae |

Després d'escoltar amb les orelles, es va reunir tota la gent

ਆਨਿ ਤਵਨ ਕਹ ਬਚਨ ਸੁਨਾਏ ॥
aan tavan kah bachan sunaae |

I va venir i li va dir.

ਕਿਹ ਨਿਮਿਤ ਛਾਡਤ ਹੈ ਦੇਹੀ ॥
kih nimit chhaaddat hai dehee |

Per què deixes el teu cos?

ਸੁਨਿ ਰਾਜਾ ਕੀ ਨਾਰਿ ਸਨੇਹੀ ॥੨੦॥
sun raajaa kee naar sanehee |20|

Oh estimada reina del rei! 20

ਸੁਨੁ ਰਾਜਾ ਇਕ ਦਿਜ ਮਾਰਿਯੋ ਮੁਹਿ ॥
sun raajaa ik dij maariyo muhi |

(va dir la reina) Oh rei! Escolta, he matat un brahman.

ਲੋਨ ਲੇਊਗੀ ਸਾਚ ਕਹੂੰ ਤੁਹਿ ॥
lon leaoogee saach kahoon tuhi |

Així que dic la veritat, ho prendré amb un gra de sal.

ਜੋ ਧਨ ਹਮਰੇ ਧਾਮ ਨਿਹਾਰਹੁ ॥
jo dhan hamare dhaam nihaarahu |

La riquesa que veus a casa meva,

ਸੋ ਸਭ ਗਾਡਿ ਗੋਰਿ ਮਹਿ ਡਾਰਹੁ ॥੨੧॥
so sabh gaadd gor meh ddaarahu |21|

Enterra-los tots a la tomba. 21.

ਹੋਰਿ ਰਹੇ ਸਭ ਏਕ ਨ ਮਾਨੀ ॥
hor rahe sabh ek na maanee |

Tots es barallaven, (però ell) no va obeir cap.

ਪਰੀ ਭੋਹਰਾ ਭੀਤਰ ਰਾਨੀ ॥
paree bhoharaa bheetar raanee |

La Rani va caure en un frenesí.

ਆਸ ਪਾਸ ਲੈ ਲੋਨ ਬਿਥਾਰੋ ॥
aas paas lai lon bithaaro |

Sal escampada al seu voltant

ਜੋ ਧਨ ਹੁਤੋ ਗਾਡਿ ਸਭ ਡਾਰੋ ॥੨੨॥
jo dhan huto gaadd sabh ddaaro |22|

I va regalar totes les riqueses que tenia. 22.

ਸੁਰੰਗਿ ਸੁਰੰਗਿ ਰਾਨੀ ਤਹ ਆਈ ॥
surang surang raanee tah aaee |

Rani va arribar allà pel túnel,

ਬੈਠੇ ਜਹਾ ਮੀਤ ਸੁਖਦਾਈ ॥
baitthe jahaa meet sukhadaaee |

On s'asseia el simpàtic amic.

ਤਾ ਕੋ ਸੰਗ ਲੌ ਤਹੀ ਸਿਧਾਰੀ ॥
taa ko sang lau tahee sidhaaree |

El va portar amb ella i se'n va anar d'allà.

ਮੂੜ ਲੋਗ ਕਛੁ ਗਤਿ ਨ ਬਿਚਾਰੀ ॥੨੩॥
moorr log kachh gat na bichaaree |23|

La gent ximple no entenia (el seu) moviment. 23.

ਇਤਿ ਸ੍ਰੀ ਚਰਿਤ੍ਰ ਪਖ੍ਯਾਨੇ ਤ੍ਰਿਯਾ ਚਰਿਤ੍ਰੇ ਮੰਤ੍ਰੀ ਭੂਪ ਸੰਬਾਦੇ ਤੀਨ ਸੌ ਛਿਤਾਲੀਸ ਚਰਿਤ੍ਰ ਸਮਾਪਤਮ ਸਤੁ ਸੁਭਮ ਸਤੁ ॥੩੪੬॥੬੪੩੩॥ਅਫਜੂੰ॥
eit sree charitr pakhayaane triyaa charitre mantree bhoop sanbaade teen sau chhitaalees charitr samaapatam sat subham sat |346|6433|afajoon|

Aquí teniu la conclusió del 346è charitra de Mantri Bhup Sambad de Tria Charitra de Sri Charitropakhyan, tot és auspici.346.6433. continua

ਚੌਪਈ ॥
chauapee |

vint-i-quatre:

ਜਹ ਹਮ ਦਿਸਾ ਉਤਰਾ ਸੁਨੀ ॥
jah ham disaa utaraa sunee |

On hem sentit la direcció nord,

ਰਾਜਾ ਤਹਿਕ ਬਸਤ ਥੋ ਗੁਨੀ ॥
raajaa tahik basat tho gunee |

Hi vivia un rei virtuós.

ਕਲਗੀ ਰਾਇ ਜਾਹਿ ਜਗ ਭਾਖਤ ॥
kalagee raae jaeh jag bhaakhat |

Es deia Jagat Kalgi Rai.

ਨਾਨਾ ਦੇਸ ਕਾਨਿ ਤਿਹ ਰਾਖਤ ॥੧॥
naanaa des kaan tih raakhat |1|

Molts països creien que era el seu pare. 1.

ਮੀਤ ਮਤੀ ਤਿਹ ਨਾਰਿ ਬਿਰਾਜੈ ॥
meet matee tih naar biraajai |

La seva reina es deia Meet Mati,

ਜਾਹਿ ਬਿਲੋਕਿ ਚੰਦ੍ਰਮਾ ਲਾਜੈ ॥
jaeh bilok chandramaa laajai |

Veient què fins i tot la lluna solia posar-se tímid.

ਤਾ ਕੀ ਏਕ ਲਛਿਮਿਨਿ ਦਾਸੀ ॥
taa kee ek lachhimin daasee |

Tenia una minyona que es deia Lachmani.

ਦੁਰਬਲ ਦੇਹ ਘੜੀ ਅਬਿਨਾਸੀ ॥੨॥
durabal deh gharree abinaasee |2|

Déu havia fet el seu cos molt feble. 2.

ਤਾ ਸੌ ਨਾਰਿ ਹੇਤੁ ਅਤਿ ਮਾਨੈ ॥
taa sau naar het at maanai |

Estimava molt la dama reina.

ਮੂੜ ਨ ਰਾਨੀ ਕ੍ਰਿਆ ਪਛਾਨੈ ॥
moorr na raanee kriaa pachhaanai |

Però la reina insensata no entenia la seva tasca.

ਗੁਪਤ ਲੇਤ ਦਾਸੀ ਸੁ ਛਿਮਾਹੀ ॥
gupat let daasee su chhimaahee |

Aquella minyona solia agafar sis mesos (sou) d'amagat (al rei).

ਬੁਰੀ ਬੁਰੀ ਤਿਹ ਦੇਤ ਉਗਾਹੀ ॥੩॥
buree buree tih det ugaahee |3|

I li deia (al rei) coses dolentes. 3.

ਤਿਹ ਰਾਨੀ ਅਪਨੀ ਕਰਿ ਮਾਨੈ ॥
tih raanee apanee kar maanai |

La reina el coneixia com a seu

ਮੂਰਖ ਤਾਹਿ ਜਸੂਸ ਨ ਜਾਨੈ ॥
moorakh taeh jasoos na jaanai |

I no el va considerar (del rei) espia.

ਪਰੈ ਬਾਤ ਤਾ ਕਹ ਜੇ ਸ੍ਰਵਨਨ ॥
parai baat taa kah je sravanan |

El que se sentia a les seves orelles,

ਲਿਖਿ ਪਠਵੈ ਤਤਛਿਨ ਰਾਜਾ ਤਨ ॥੪॥
likh patthavai tatachhin raajaa tan |4|

(Ella) solia escriure i enviar-lo al rei alhora. 4.

ਹੁਤੇ ਦੋਇ ਦਾਸੀ ਕੇ ਭਾਈ ॥
hute doe daasee ke bhaaee |

Aquella minyona tenia dos germans.

ਬਿਰਧ ਦੰਤ ਕਛੁ ਕਹਾ ਨ ਜਾਈ ॥
biradh dant kachh kahaa na jaaee |

No es pot dir res dels (els) amb dents grans.

ਸ੍ਯਾਮ ਬਰਨ ਇਕ ਦੁਤਿਯ ਕੁਰੂਪਾ ॥
sayaam baran ik dutiy kuroopaa |

Un era de color negre i l'altre era lleig.

ਆਂਖੈ ਜਾਨੁ ਸੁਰਨ ਕੇ ਕੂਪਾ ॥੫॥
aankhai jaan suran ke koopaa |5|

Els ulls eren com un pou de licor de Mano (color vermell).5.

ਬਗਲ ਗੰਧਿ ਤਿਨ ਤੇ ਅਤਿ ਆਵੈ ॥
bagal gandh tin te at aavai |

Les seves aixelles (aixelles) feien molt mal olor.

ਬੈਠਨ ਨਿਕਟ ਨ ਕੋਈ ਪਾਵੈ ॥
baitthan nikatt na koee paavai |

Ningú podia seure a prop d'ells.

ਚੇਰੀ ਭ੍ਰਾਤ ਜਾਨਿ ਹਿਤ ਮਾਨੈ ॥
cheree bhraat jaan hit maanai |

La minyona els tractava com a germans.

ਮੂੜ ਨਾਰਿ ਕਛੁ ਕ੍ਰਿਯਾ ਨ ਜਾਨੈ ॥੬॥
moorr naar kachh kriyaa na jaanai |6|

Aquella dona estúpida no entenia cap secret. 6.

ਤਹ ਇਕ ਹੁਤੀ ਜਾਟਿ ਕੀ ਨਾਰ ॥
tah ik hutee jaatt kee naar |

Abans hi havia una dona Jat.

ਮੈਨ ਕਹਤ ਤਿਹ ਨਾਮ ਉਚਾਰ ॥
main kahat tih naam uchaar |

El seu nom (tots) solia dir 'Maina'.

ਜਉ ਤਿਹ ਨਾਮ ਚੇਰਿ ਸੁਨਿ ਪਾਵੇ ॥
jau tih naam cher sun paave |

Quan la minyona sent el seu nom,

ਤਹ ਤੇ ਤਾਹਿ ਟੂਕਰਾ ਜਾਵੇ ॥੭॥
tah te taeh ttookaraa jaave |7|

Així que li donaria un tros (per menjar).7.

ਤਿਨ ਇਸਤ੍ਰੀ ਇਹ ਭਾਤਿ ਬਿਚਾਰੀ ॥
tin isatree ih bhaat bichaaree |

Aquella dona pensava així

ਦਾਸੀ ਮੂੜ ਹ੍ਰਿਦੈ ਮਹਿ ਧਾਰੀ ॥
daasee moorr hridai meh dhaaree |

I (les seves paraules) la donzella insensata s'ho va prendre a cor.

ਭਾਇ ਖਰਚੁ ਕਛੁ ਮਾਗਤ ਤੇਰੇ ॥
bhaae kharach kachh maagat tere |

Si el teu germà demana algunes despeses

ਗੁਹਜ ਪਠੈਯੈ ਕਰਿ ਕਰਿ ਮੇਰੇ ॥੮॥
guhaj patthaiyai kar kar mere |8|

Així que envieu les meves mans en secret. 8.

ਤਬ ਚੇਰੀ ਐਸੋ ਤਨ ਕਿਯੋ ॥
tab cheree aaiso tan kiyo |

Llavors la minyona va fer el mateix

ਡਾਰਿ ਦਰਬ ਭੋਜਨ ਮਹਿ ਦਿਯੋ ॥
ddaar darab bhojan meh diyo |

I posar els diners al menjar (és a dir, amagar-los al menjar).

ਭਾਇ ਨਿਮਿਤ ਖਰਚੀ ਪਠ ਦਈ ॥
bhaae nimit kharachee patth dee |

(Ell) enviava despeses pels germans.

ਸੋ ਲੈ ਨਾਰਿ ਦਰਬੁ ਘਰ ਗਈ ॥੯॥
so lai naar darab ghar gee |9|

Després d'agafar els diners, aquella dona (dona Jat) va anar a casa. 9.

ਆਧੋ ਧਨ ਤਿਹ ਭ੍ਰਾਤਨ ਦੀਨਾ ॥
aadho dhan tih bhraatan deenaa |

(Ell) va donar la meitat dels diners als seus germans

ਆਧੋ ਕਾਢਿ ਆਪਿ ਤ੍ਰਿਯ ਲੀਨਾ ॥
aadho kaadt aap triy leenaa |

I la meitat de la dona s'ho va agafar ella mateixa.

ਮੂਰਖ ਚੇਰੀ ਭੇਦ ਨ ਪਾਵੈ ॥
moorakh cheree bhed na paavai |

La minyona insensata no sabia el secret