Per la seva virilitat havia fet volar els enemics.(6)
(Un altre) un dels ministres del Rei era molt astut,
Qui va inspirar el tema però va perpetrar els enemics.(7)
Aquell ministre tenia una filla, que estava il·luminada com la llum,
I el seu nom es deia "Roshan Dimaagh" (lit. Intel·lecte il·lustrat).(8)
El rei va admetre dos dels seus fills,
Qui havia estat passejant massa temps, a l'escola.(9)
Van ser admesos amb un savi Maulana (sacerdot religiós) de Roma,
Que havia estat dotat de riquesa i terra.(10)
També hi eren presents altres nens,
Qui solia llegir les seves lliçons dels llibres.(11)
Tots portaven els seus llibres sota els braços,
Sovint hi havia discussions sobre Tohra i Anjeel.(12)
Per a l'ensenyament de set idiomes es van establir dues escoles.
Un per als mascles; l'altre per a les femelles.(13)
Els nois van ser ensenyats per un Maulana, (un erudit islàmic masculí),
Una senyora experta va instruir a les noies.(14)
Es va construir un mur entre els dos trams,
Els nois es mantenien d'una banda i les noies de l'altra.(15)
Les dues parts es van esforçar molt,
Per aprendre i sobresortir amb l'altre costat,(16)
Tothom llegeix tots els llibres,
Que es van escriure tant en persa com en àrab.(17)
Van parlar d'educació entre ells,
Independentment de si eren intel·ligents o irracionals.(18)
Van aixecar les banderes per adquirir educació per a l'espasa,
Tan bon punt van arribar a les edats de maduresa.(19)
Quan s'acostava la primavera,
En ambdues faccions, va sorgir la síndrome de la Xina.(20)
Com el rei dels reis de la Xina, els seus desitjos van augmentar,
En particular, les dames van aconseguir les delícies.(21)
Tots van florir com un jardí,
I tots els amics es van lliurar a l'alegria.(22)
Dins d'aquell mur, solia viure un ratolí,
El que havia fet que apareguessin forats a la paret.(23)
A través d'ells dues (persones) solien observar-se,
Un era la llum de l'univers i l'altre el sol dels cels de Yamanee.(24)
Així, aquests dos van quedar atrapats en la història d'amor,
I van descuidar la seva educació i la consciència mundana.(25)
El seu enredament en l'amor va ser tan intens,
Que tots dos van perdre el sentit de manejar els estreps dels seus cavalls.(26)
Tots dos es van preguntar: "Oh estimat, ets com el sol,
"I tu, l'Il·luminador de l'univers, i agafant la lluna, com estàs?" (27)
Quan tots dos passaven per aquest estat,
Tots dos, els mestres i les dones, van preguntar:(28)
'O, tu, la làmpada dels cels i l'Il·luminador de l'univers,
'Per què sembla que llanguis? (29)
'Digue'ns, els nostres éssers estimats, què t'ha angoixat?