Sri Dasam Granth

Pàgina - 1280


ਡਾਰਿ ਦਏ ਘਟ ਮੌ ਕਰ ਗਹਿ ਕੈ ॥੨॥
ddaar de ghatt mau kar geh kai |2|

Així que el va agafar amb la mà i el va posar a l'olla. 2.

ਊਪਰ ਜਲ ਤਾ ਕੇ ਤਰ ਭੂਖਨ ॥
aoopar jal taa ke tar bhookhan |

dalt hi havia aigua i a sota hi havia joies.

ਕਿਨੂੰ ਨ ਨਰ ਸਮਝ੍ਯੋ ਤਿਹ ਦੂਖਨ ॥
kinoo na nar samajhayo tih dookhan |

Però ningú no podia entendre aquest càrrec (de robatori).

ਬਹੁ ਪੁਰਖਨ ਤਾ ਕੋ ਜਲ ਪੀਆ ॥
bahu purakhan taa ko jal peea |

Molta gent va beure aigua d'ell,

ਕਿਨਹੂੰ ਜਾਨਿ ਭੇਦ ਨਹਿ ਲੀਆ ॥੩॥
kinahoon jaan bhed neh leea |3|

Però ningú no podia entendre la diferència. 3.

ਰਾਨੀਹੂੰ ਤਿਹ ਘਟਹਿ ਨਿਹਾਰਾ ॥
raaneehoon tih ghatteh nihaaraa |

La Rani també va veure aquella olla

ਦ੍ਰਿਸਟਿ ਨ੍ਰਿਪਤਿ ਕੀ ਤਰ ਸੁ ਨਿਕਾਰਾ ॥
drisatt nripat kee tar su nikaaraa |

I també va passar pels ulls del rei.

ਕਾਹੂੰ ਬਾਤ ਲਖੀ ਨਹਿ ਗਈ ॥
kaahoon baat lakhee neh gee |

No es va entendre res de ningú.

ਭੂਖਨ ਜਾਤ ਨਾਰਿ ਹਰਿ ਭਈ ॥੪॥
bhookhan jaat naar har bhee |4|

(Així ell) va robar les joies de la dona. 4.

ਇਤਿ ਸ੍ਰੀ ਚਰਿਤ੍ਰ ਪਖ੍ਯਾਨੇ ਤ੍ਰਿਯਾ ਚਰਿਤ੍ਰੇ ਮੰਤ੍ਰੀ ਭੂਪ ਸੰਬਾਦੇ ਤੀਨ ਸੌ ਉਨਤੀਸ ਚਰਿਤ੍ਰ ਸਮਾਪਤਮ ਸਤੁ ਸੁਭਮ ਸਤੁ ॥੩੨੯॥੬੧੭੮॥ਅਫਜੂੰ॥
eit sree charitr pakhayaane triyaa charitre mantree bhoop sanbaade teen sau unatees charitr samaapatam sat subham sat |329|6178|afajoon|

Aquí teniu la conclusió del 329è charitra de Mantri Bhup Sambad de Tria Charitra de Sri Charitropakhyan, tot és auspici.329.6178. continua

ਚੌਪਈ ॥
chauapee |

vint-i-quatre:

ਬਿਰਹਾਵਤੀ ਨਗਰ ਇਕ ਦਛਿਨ ॥
birahaavatee nagar ik dachhin |

Al sud hi ha una ciutat anomenada Birhavati.

ਬਿਰਹ ਸੈਨ ਤਿਹ ਨ੍ਰਿਪਤਿ ਬਿਚਛਨ ॥
birah sain tih nripat bichachhan |

Hi havia un rei savi (del lloc) anomenat Birh Sen.

ਬਿਰਹਾ ਦੇਇ ਸਦਨ ਮਹਿ ਬਾਲਾ ॥
birahaa dee sadan meh baalaa |

(A casa seva) hi havia una dona anomenada Birh Dei,

ਜਨੁ ਕਰਿ ਸਿਖਰ ਅਗਨਿ ਕੀ ਜ੍ਵਾਲਾ ॥੧॥
jan kar sikhar agan kee jvaalaa |1|

Que és com una flama de foc. 1.

ਇਸਕਾ ਦੇ ਤਿਹ ਸੁਤਾ ਭਨਿਜੈ ॥
eisakaa de tih sutaa bhanijai |

Es deia que tenia una filla anomenada Iska (Dei).

ਚੰਦ ਸੂਰ ਜਿਹ ਸਮ ਛਬਿ ਦਿਜੈ ॥
chand soor jih sam chhab dijai |

La imatge del qual es comparava amb el sol i la lluna.

ਅਵਰ ਨਾਰਿ ਤਿਹ ਸਮ ਨਹਿ ਕੋਈ ॥
avar naar tih sam neh koee |

No hi havia cap altra dona com ella.

ਤ੍ਰਿਯ ਕੀ ਉਪਮਾ ਕਹ ਤ੍ਰਿਯ ਸੋਈ ॥੨॥
triy kee upamaa kah triy soee |2|

Aquella dona era com ella mateixa. 2.

ਸੁੰਦਰਤਾ ਤਾ ਕੇ ਤਨ ਐਸੀ ॥
sundarataa taa ke tan aaisee |

Tal era la bellesa del seu cos

ਸਚੀ ਪਾਰਬਤੀ ਹੋਇ ਨ ਤੈਸੀ ॥
sachee paarabatee hoe na taisee |

Que fins i tot Sachi i Parbati no eren com ella (en bellesa).

ਮਾਲੁਮ ਸਕਲ ਜਗਤ ਉਜਿਯਾਰੀ ॥
maalum sakal jagat ujiyaaree |

Era famosa a tot el món com a bellesa.

ਜਛ ਗਾਧ੍ਰਬੀ ਭੀਤਰ ਪ੍ਯਾਰੀ ॥੩॥
jachh gaadhrabee bheetar payaaree |3|

(Ella) també era estimada per Yakshas i Gandharvas. 3.

ਕੰਚਨ ਸੈਨ ਦੈਤ ਤਹ ਭਾਰੋ ॥
kanchan sain dait tah bhaaro |

Hi vivia un gegant anomenat Kanchan Sen.

ਬੀਰਜਮਾਨ ਦੁਤਿਮਾਨ ਕਰਾਰੋ ॥
beerajamaan dutimaan karaaro |

(Era) molt fort, guapo i esmolat.

ਨਿਹਕੰਟਕ ਅਸੁਰਾਨ ਕਰਿਯੋ ਜਿਨ ॥
nihakanttak asuraan kariyo jin |

Va fer que tots els dimonis nishkantaka (lliures de patiment).

ਸਮੁਹਿ ਭਯੋ ਸੋ ਬਲੀ ਹਨ੍ਯੋ ਤਿਨ ॥੪॥
samuhi bhayo so balee hanayo tin |4|

Qui era fort davant seu, el va matar. 4.

ਤਿਹ ਪੁਰ ਅਰਧਿ ਰਾਤਿ ਵਹ ਆਵੈ ॥
tih pur aradh raat vah aavai |

Solia venir a aquella ciutat a mitjanit

ਏਕ ਪੁਰਖ ਨਿਤਪ੍ਰਤਿ ਭਖਿ ਜਾਵੈ ॥
ek purakh nitaprat bhakh jaavai |

I menjaria un humà cada dia.

ਸਭਹਿਨ ਸੋਚ ਬਢਿਯੋ ਜਿਯ ਮੈ ਅਤਿ ॥
sabhahin soch badtiyo jiy mai at |

Hi havia molta preocupació a la ment de tothom.

ਬੈਠਿ ਬਿਚਾਰ ਕਰਤ ਭੇ ਸੁਭ ਮਤਿ ॥੫॥
baitth bichaar karat bhe subh mat |5|

(Tots) els savis seuen i pensen. 5.

ਇਹ ਰਾਛਸ ਅਤਿ ਹੀ ਬਲਵਾਨਾ ॥
eih raachhas at hee balavaanaa |

Aquest monstre és molt fort

ਮਾਨੁਖ ਭਖਤ ਰੈਨਿ ਦਿਨ ਨਾਨਾ ॥
maanukh bhakhat rain din naanaa |

Qui menja molta gent dia i nit.

ਤ੍ਰਾਸ ਕਰਤ ਕਾਹੂ ਨਹਿ ਜਨ ਕੌ ॥
traas karat kaahoo neh jan kau |

No té por de ningú

ਨਿਰਭੈ ਫਿਰਤ ਹੋਤ ਕਰਿ ਮਨ ਕੌ ॥੬॥
nirabhai firat hot kar man kau |6|

I medita sense por a la seva ment. 6.

ਬੇਸ੍ਵਾ ਹੁਤੀ ਏਕ ਪੁਰ ਤਵਨੈ ॥
besvaa hutee ek pur tavanai |

A aquella ciutat hi vivia una prostituta.

ਦਾਨਵ ਖਾਤ ਮਨੁਖ ਭੂਅ ਜਵਨੈ ॥
daanav khaat manukh bhooa javanai |

On els gegants solien menjar-se la gent de la terra.

ਸੋ ਅਬਲਾ ਰਾਜਾ ਪਹ ਆਈ ॥
so abalaa raajaa pah aaee |

Aquella dona (prostituta) va venir al rei

ਨਿਰਖ ਰਾਵ ਕੀ ਪ੍ਰਭਾ ਲੁਭਾਈ ॥੭॥
nirakh raav kee prabhaa lubhaaee |7|

I veient la bellesa del rei, va quedar fascinada.7.

ਇਹ ਬਿਧਿ ਕਹਿਯੋ ਨ੍ਰਿਪਤਿ ਤਨ ਬੈਨਾ ॥
eih bidh kahiyo nripat tan bainaa |

Va parlar així al rei

ਜੌ ਤੁਮ ਮੁਹਿ ਰਾਖਹੁ ਨਿਜੁ ਐਨਾ ॥
jau tum muhi raakhahu nij aainaa |

Això si em tens al teu palau

ਤੌ ਹੌ ਮਾਰਿ ਅਸੁਰ ਕਹ ਆਵੌ ॥
tau hau maar asur kah aavau |

Així que mataré el gegant

ਯਾ ਪੁਰ ਕੋ ਸਭ ਸੋਕ ਮਿਟਾਵੌ ॥੮॥
yaa pur ko sabh sok mittaavau |8|

eliminarà tota la pena d'aquesta ciutat. 8.

ਤਬ ਮੈ ਬਰੌ ਤੋਹਿ ਕੌ ਧਾਮਾ ॥
tab mai barau tohi kau dhaamaa |

(va respondre el rei) Aleshores et portaré a casa,

ਜਬ ਤੈ ਹਨ ਅਸੁਰ ਕਹ ਬਾਮਾ ॥
jab tai han asur kah baamaa |

Oh dona! Quan mates el gegant

ਦੇਸ ਸਭੈ ਅਰੁ ਲੋਗ ਬਸੈ ਸੁਖ ॥
des sabhai ar log basai sukh |

El país i tota la gent viuran feliços

ਮਿਟੈ ਪ੍ਰਜਾ ਕੇ ਚਿਤ ਕੋ ਸਭ ਦੁਖ ॥੯॥
mittai prajaa ke chit ko sabh dukh |9|

I tots els dolors de la ment de la gent seran eliminats. 9.

ਬਲੀ ਆਠ ਸੈ ਮਹਿਖ ਮੰਗਾਯੋ ॥
balee aatth sai mahikh mangaayo |

(Aquella dona) va demanar vuit-centes pestanyes fortes