Sri Dasam Granth

Pàgina - 830


ਤਿਹੀ ਬਾਗ ਹੂੰ ਮੈ ਤਰੋਰੁਹ ਚਬੈਯੈ ॥
tihee baag hoon mai taroruh chabaiyai |

'En un jardí tan bonic gaudiré de les flors

ਰਿਝੈਯੈ ਤੁਮੈ ਭੋਗ ਭਾਵਤ ਕਮੈਯੈ ॥
rijhaiyai tumai bhog bhaavat kamaiyai |

I satisfer-te fent l'amor.

ਬਿਲੰਬ ਨ ਕਰੋ ਪ੍ਰਾਤ ਹੋਤੋ ਪਧਾਰੇ ॥
bilanb na karo praat hoto padhaare |

'Anem ràpid, i abans que arribi el dia,

ਸਭੈ ਚਿਤ ਕੇ ਦੂਰਿ ਕੈ ਸੋਕ ਡਾਰੈ ॥੧੩॥
sabhai chit ke door kai sok ddaarai |13|

Eliminem totes les nostres tribulacions.'(13)

ਅੜਿਲ ॥
arril |

Arril

ਲਈ ਸਹਚਰੀ ਚਤੁਰਿ ਸੋ ਏਕ ਬੁਲਾਇ ਕੈ ॥
lee sahacharee chatur so ek bulaae kai |

(Va cridar el seu) un amic intel·ligent

ਕਹੋ ਪਿਅਰਵਾ ਸਾਥ ਭੇਦ ਸਮਝਾਇ ਕੈ ॥
kaho piaravaa saath bhed samajhaae kai |

Ella havia trucat a l'intel·ligent companya i l'havia enviat a buscar un altre amant.

ਲਿਖਿ ਪਤਿਯਾ ਕਰ ਦਈ ਕਹਿਯੋ ਤਿਹ ਦੀਜੀਯੋ ॥
likh patiyaa kar dee kahiyo tih deejeeyo |

Va escriure la carta a la mà i va dir: Dóna-li-la

ਹੋ ਕਾਲਿ ਹਮਾਰੇ ਬਾਗ ਕ੍ਰਿਪਾ ਚਲਿ ਕੀਜੀਯੋ ॥੧੪॥
ho kaal hamaare baag kripaa chal keejeeyo |14|

Havia enviat una carta demanant a l'amant que arribés al jardí l'endemà.(14)

ਕਹਿਯੋ ਪਿਅਰਵਹਿ ਐਸ ਭੇਦ ਸਮੁਝਾਇਯੌ ॥
kahiyo piaraveh aais bhed samujhaaeiyau |

Explicant així el secret a la persona estimada

ਕਾਲਿ ਹਮਾਰੇ ਬਾਗ ਕ੍ਰਿਪਾ ਕਰਿ ਆਇਯੌ ॥
kaal hamaare baag kripaa kar aaeiyau |

Ella va transmetre aquest secret al (segon) amant: "Vine al jardí".

ਜਬੈ ਮੁਗਲ ਛਲਿ ਦੈਹੋ ਰੂਖ ਚੜਾਇ ਕੈ ॥
jabai mugal chhal daiho rookh charraae kai |

Quan (jo) vaig posar el mogol a la llança per truc,

ਹੋ ਤਬੈ ਸਜਨਵਾ ਮਿਲਿਯਹੁ ਹਮ ਕੋ ਆਇ ਕੈ ॥੧੫॥
ho tabai sajanavaa miliyahu ham ko aae kai |15|

Quan faig que Mughal s'enfili a l'arbre, llavors vindràs a conèixer-me'(15)

ਦੋਹਰਾ ॥
doharaa |

Dohira

ਪ੍ਰਾਤ ਮੁਗਲ ਕੋ ਲੈ ਚਲੀ ਅਪਨੇ ਬਾਗ ਲਿਵਾਇ ॥
praat mugal ko lai chalee apane baag livaae |

L'endemà, ella, encantada, va portar Mughal al jardí.

ਰਸ ਕਸ ਲੈ ਮਦਰਾ ਚਲੀ ਹ੍ਰਿਦੈ ਹਰਖ ਉਪਜਾਇ ॥੧੬॥
ras kas lai madaraa chalee hridai harakh upajaae |16|

Portava amb el seu vi i moltes altres viandes.(16)

ਬਾਗ ਮੁਗਲ ਕੋ ਲੈ ਚਲੀ ਉਤ ਨ੍ਰਿਪ ਸੁਤਹਿ ਬੁਲਾਇ ॥
baag mugal ko lai chalee ut nrip suteh bulaae |

D'una banda es va endur Mughal amb ella i de l'altra va enviar a buscar el fill del Raja.

ਫਲਨ ਚਬਾਵਨ ਕੇ ਨਮਿਤ ਚੜੀ ਬਿਰਛ ਪਰ ਜਾਇ ॥੧੭॥
falan chabaavan ke namit charree birachh par jaae |17|

En arribar-hi, de seguida va pujar a l'arbre.(17)

ਚੜਤ ਰੂਖ ਐਸੇ ਕਹਿਯੋ ਕਹਾ ਕਰਤ ਤੈ ਕਾਜ ॥
charrat rookh aaise kahiyo kahaa karat tai kaaj |

Des de dalt de l'arbre va dir: "Què estàs fent això?

ਮੁਹਿ ਦੇਖਤ ਤ੍ਰਿਯ ਅਨਤ ਸੋ ਰਮਤ ਨ ਆਵਤ ਲਾਜ ॥੧੮॥
muhi dekhat triy anat so ramat na aavat laaj |18|

"No t'avergonyeix de tenir un romanç amb una altra dona mentre estic mirant?" (18)

ਉਤਰਿ ਰੂਖ ਤੇ ਯੌ ਕਹੀ ਕਹਾ ਗਈ ਵਹ ਤ੍ਰੀਯ ॥
autar rookh te yau kahee kahaa gee vah treey |

Va baixar i va preguntar: "On ha anat la dona amb qui?

ਤੌ ਜਿਹ ਅਬ ਭੋਗਤ ਹੁਤੋ ਅਧਿਕ ਮਾਨਿ ਸੁਖ ਜੀਯ ॥੧੯॥
tau jih ab bhogat huto adhik maan sukh jeey |19|

Estaves fent l'amor apassionat? (19)

ਮੈ ਨ ਰਮਿਯੋ ਤ੍ਰਿਯ ਅਨਤ ਸੋ ਭਯੋ ਭੇਦ ਯਹ ਕੌਨ ॥
mai na ramiyo triy anat so bhayo bhed yah kauan |

Ell va respondre: "No estava fent un romanç amb ningú".

ਕਛੁ ਚਰਿਤ੍ਰ ਇਹ ਰੂਖ ਮੈ ਯੌ ਕਹਿ ਬਾਧੀ ਮੌਨ ॥੨੦॥
kachh charitr ih rookh mai yau keh baadhee mauan |20|

La dona va dir: "Sembla que emana un miracle d'aquest arbre", i es va callar.(20)

ਯੌ ਚਿੰਤਾ ਚਿਤ ਬੀਚ ਕਰਿ ਚੜਿਯੋ ਬਿਰਛ ਪਰ ਧਾਇ ॥
yau chintaa chit beech kar charriyo birachh par dhaae |

Amb estupor, Mughal va pujar a l'arbre,

ਰਤਿ ਮਾਨੀ ਤ੍ਰਿਯ ਨ੍ਰਿਪਤਿ ਕੇ ਸੁਤ ਕੋ ਨਿਕਟ ਬੁਲਾਇ ॥੨੧॥
rat maanee triy nripat ke sut ko nikatt bulaae |21|

Allà baix la dona va fer l'amor amb el príncep.(21)

ਅਤਿ ਪੁਕਾਰ ਕਰ ਦ੍ਰਖਤ ਤੇ ਉਤਰਿਯੋ ਨ੍ਰਿਪ ਸੁਤ ਜਾਨਿ ॥
at pukaar kar drakhat te utariyo nrip sut jaan |

Cridant al príncep, Mughal va baixar però, mentrestant, la dona havia fet fugir al príncep.

ਉਤਰਤ ਦਿਯੋ ਭਜਾਇ ਤ੍ਰਿਯ ਕਛੂ ਨ ਦੇਖ੍ਯੋ ਆਨਿ ॥੨੨॥
autarat diyo bhajaae triy kachhoo na dekhayo aan |22|

I Mughal no el va trobar allà.(22)

ਅੜਿਲ ॥
arril |

Arril

ਚਲਿ ਕਾਜੀ ਪੈ ਗਯੋ ਤਾਹਿ ਐਸੇ ਕਹਿਯੋ ॥
chal kaajee pai gayo taeh aaise kahiyo |

(Aquell mogol) va anar al Qazi i li va dir això

ਏਕ ਰੂਖ ਅਚਰਜ ਕੋ ਆਂਖਿਨ ਮੈ ਲਹਿਯੋ ॥
ek rookh acharaj ko aankhin mai lahiyo |

Que he vist amb (els meus) ulls un brich meravellós.

ਤਾ ਕੋ ਚਲਿ ਕਾਜੀ ਜੂ ਆਪੁ ਨਿਹਾਰਿਯੈ ॥
taa ko chal kaajee joo aap nihaariyai |

Hola Qazi! Només has d'anar i veure-ho tu mateix

ਹੋ ਮੇਰੋ ਚਿਤ ਕੋ ਭਰਮੁ ਸੁ ਆਜੁ ਨਿਵਾਰਿਯੈ ॥੨੩॥
ho mero chit ko bharam su aaj nivaariyai |23|

Mughal va anar al Quazi i li va dir que havia vist un arbre miraculós i li va demanar: "Vine amb mi, mira per tu mateix i elimina la meva aprensió".(23)

ਦੋਹਰਾ ॥
doharaa |

Dohira

ਸੁਨਤ ਬਚਨ ਕਾਜੀ ਉਠਿਯੋ ਸੰਗ ਲਈ ਨਿਜੁ ਨਾਰਿ ॥
sunat bachan kaajee utthiyo sang lee nij naar |

En sentir això, Quazi es va aixecar, va portar la seva dona amb ell i va caminar cap al lloc.

ਚਲਿ ਆਯੋ ਤਿਹ ਰੂਖ ਤਰ ਲੋਗ ਸੰਗ ਕੋ ਟਾਰਿ ॥੨੪॥
chal aayo tih rookh tar log sang ko ttaar |24|

Deixant enrere tota la gent, va venir i es va posar sota l'arbre.(24)

ਚੌਪਈ ॥
chauapee |

Chaupaee

ਭੇਦਿ ਨਾਰਿ ਸੌ ਸਭ ਤਿਨ ਕਹਿਯੋ ॥
bhed naar sau sabh tin kahiyo |

Aquella dona ja havia explicat tota la història a la dona del Quazi i

ਤਾ ਪਾਛੇ ਤਿਹ ਦ੍ਰੁਮ ਕੇ ਲਹਿਯੋ ॥
taa paachhe tih drum ke lahiyo |

També li havia ensenyat l'arbre.

ਤਿਨਹੂੰ ਅਪਨੋ ਮਿਤ੍ਰ ਬੁਲਾਇਯੋ ॥
tinahoon apano mitr bulaaeiyo |

També hi havia trucat la dona de Quazi, el seu amant i,

ਰੂਖ ਚਰੇ ਪਿਯ ਭੋਗ ਕਮਾਯੋ ॥੨੫॥
rookh chare piy bhog kamaayo |25|

Mentre el seu marit pujava a l'arbre, ella va fer l'amor amb ell.(25)

ਅੜਿਲ ॥
arril |

Arrii

ਮੋਹਿ ਮੀਰ ਜੋ ਕਹਿਯੋ ਸਤਿ ਮੋ ਜਾਨਿਯੋ ॥
mohi meer jo kahiyo sat mo jaaniyo |

Quazi va dir: "El que va dir Mughal era veritat".

ਤਾ ਦਿਨ ਤੇ ਤਿਨ ਮੁਗਲ ਹਿਤੂ ਕਰ ਮਾਨਿਯੋ ॥
taa din te tin mugal hitoo kar maaniyo |

A partir d'aleshores va crear una estreta amistat amb els mogols.

ਤਵਨ ਦਿਵਸ ਤੇ ਕਾਜੀ ਚੇਰੋ ਹ੍ਵੈ ਰਹਿਯੋ ॥
tavan divas te kaajee chero hvai rahiyo |

Més aviat es va convertir en el seu deixeble i va acceptar el que fos mogol

ਹੋ ਸਤਿ ਬਚਨ ਸੋਊ ਭਯੋ ਜੁ ਮੋ ਕੋ ਇਨ ਕਹਿਯੋ ॥੨੬॥
ho sat bachan soaoo bhayo ju mo ko in kahiyo |26|

Va dir que era correcte.(26)

ਦੋਹਰਾ ॥
doharaa |

Dohira

ਕੋਟ ਕਸਟ ਸ੍ਯਾਨੋ ਸਹਹਿ ਕੈਸੌ ਦਹੈ ਅਨੰਗ ॥
kott kasatt sayaano saheh kaisau dahai anang |

Una persona sàvia, sigui quina sigui que estigui en dificultats i sexualment