No van poder romandre amagats i, en el seu moment, van ser revelats.(54)
La notícia es va escampar per la ciutat com un foc salvatge,
Que el fill del rei i la filla del ministre estan obertament enamorats.(55)
Quan el Rei va saber aquesta notícia, va demanar dues barques.
Els va posar tots dos en ferris separats.(56)
Els va deixar anar tots dos al riu profund,
Però a través de les ones els dos vaixells es van unir.(57)
Per la gràcia de Déu, tots dos es van reunir,
I tots dos, com el sol i la lluna, es van amalgamar.(58)
Mireu la creació d'Al·là, el Déu Totpoderós,
Mitjançant el seu ordre fusiona els dos cossos en un sol.(59)
Units en un de dos vaixells eren dos cossos,
Dels quals un era llum d'Aràbia i l'altre la lluna de Yaman.(60)
Els vaixells havien surat i havien entrat a les aigües profundes.
I a l'aigua venien flotant com les fulles de la primavera.(61)
Allà hi havia assegut una enorme serp,
Que es va abalar cap endavant per menjar-los.(62)
Des de l'altre extrem va aparèixer un fantasma,
Qui va aixecar les mans, que semblaven pilars sense cap.(63)
El vaixell es va lliscar sota la protecció de les mans,
I tots dos van escapar de la intenció oculta de la serp, (64)
Que (la serp) tenia la intenció d'agafar-los per xuclar (els).
Però els All Benevolents van salvar la seva sang.(65)
Una guerra entre serp i fantasma era imminent,
Però, per gràcia de Déu, no es va produir.(66)
Onades altes van sorgir del gran riu,
I aquest secret, excepte Déu, cap cos podria acceptar.(67)
El vaixell de rem va ser colpejat amb les altes onades,
els titulars van pregar per escapar.(68)
Al final amb la voluntat de Déu, el Totpoderós,
El vaixell va arribar a la seguretat del banc.(69)
Tots dos van sortir del vaixell
I es van asseure a la vora del riu Iemen. 70.
Tots dos van sortir del vaixell,
I es va asseure a la vora del riu.(71)
De sobte va saltar un caiman,
Menjar-los tots dos com si fos la voluntat de Déu.(72)
De sobte va aparèixer un lleó i va saltar endavant,
Es va llançar sobre l'aigua del rierol.(73)
Van girar el cap, l'atac del lleó es va desviar,
I la seva inútil valentia va posar (lleó) a la boca dels altres (d'un caiman).(74)
El caiman va agafar la meitat del lleó amb la seva pota,
I el va arrossegar a les aigües profundes.(75)
Mireu les creacions del Creador de l'Univers,
(Ell) els va donar vida i va aniquilar el lleó.(76)
Tots dos es van embarcar per actuar segons la voluntat de Déu,
Un era fill del rei i l'altre filla del ministre.(77)
Tots dos ocupaven un lloc abandonat per relaxar-se,