Sidh Gosht

(Páxina: 13)

ਜਗੁ ਕਰੜਾ ਮਨਮੁਖੁ ਗਾਵਾਰੁ ॥

jag kararraa manamukh gaavaar |

O mundo é difícil para o manmukh parvo e obstinado;

ਸਬਦੁ ਕਮਾਈਐ ਖਾਈਐ ਸਾਰੁ ॥

sabad kamaaeeai khaaeeai saar |

practicando o Shabad, un mastiga ferro.

ਅੰਤਰਿ ਬਾਹਰਿ ਏਕੋ ਜਾਣੈ ॥

antar baahar eko jaanai |

Coñece ao único Señor, por dentro e por fóra.

ਨਾਨਕ ਅਗਨਿ ਮਰੈ ਸਤਿਗੁਰ ਕੈ ਭਾਣੈ ॥੪੬॥

naanak agan marai satigur kai bhaanai |46|

O Nanak, o lume apágase, a través do pracer da vontade do verdadeiro gurú. ||46||

ਸਚ ਭੈ ਰਾਤਾ ਗਰਬੁ ਨਿਵਾਰੈ ॥

sach bhai raataa garab nivaarai |

Imbuído do verdadeiro temor de Deus, quítase o orgullo;

ਏਕੋ ਜਾਤਾ ਸਬਦੁ ਵੀਚਾਰੈ ॥

eko jaataa sabad veechaarai |

dáse conta de que El é Un e contempla o Shabad.

ਸਬਦੁ ਵਸੈ ਸਚੁ ਅੰਤਰਿ ਹੀਆ ॥

sabad vasai sach antar heea |

Co verdadeiro Shabad morando no fondo do corazón,

ਤਨੁ ਮਨੁ ਸੀਤਲੁ ਰੰਗਿ ਰੰਗੀਆ ॥

tan man seetal rang rangeea |

o corpo e a mente son arrefriados e acougados, e coloreados co Amor do Señor.

ਕਾਮੁ ਕ੍ਰੋਧੁ ਬਿਖੁ ਅਗਨਿ ਨਿਵਾਰੇ ॥

kaam krodh bikh agan nivaare |

O lume do desexo sexual, a rabia e a corrupción está apagado.

ਨਾਨਕ ਨਦਰੀ ਨਦਰਿ ਪਿਆਰੇ ॥੪੭॥

naanak nadaree nadar piaare |47|

O Nanak, o Amado dá a súa Ollada de Graza. ||47||

ਕਵਨ ਮੁਖਿ ਚੰਦੁ ਹਿਵੈ ਘਰੁ ਛਾਇਆ ॥

kavan mukh chand hivai ghar chhaaeaa |

"A lúa da mente é fresca e escura; como se ilumina?

ਕਵਨ ਮੁਖਿ ਸੂਰਜੁ ਤਪੈ ਤਪਾਇਆ ॥

kavan mukh sooraj tapai tapaaeaa |

Como fai o sol tan brillante?

ਕਵਨ ਮੁਖਿ ਕਾਲੁ ਜੋਹਤ ਨਿਤ ਰਹੈ ॥

kavan mukh kaal johat nit rahai |

Como se pode afastar a mirada constante da Morte?

ਕਵਨ ਬੁਧਿ ਗੁਰਮੁਖਿ ਪਤਿ ਰਹੈ ॥

kavan budh guramukh pat rahai |

Con que entendemento se preserva a honra do Gurmukh?

ਕਵਨੁ ਜੋਧੁ ਜੋ ਕਾਲੁ ਸੰਘਾਰੈ ॥

kavan jodh jo kaal sanghaarai |

Quen é o guerreiro, quen vence á Morte?

ਬੋਲੈ ਬਾਣੀ ਨਾਨਕੁ ਬੀਚਾਰੈ ॥੪੮॥

bolai baanee naanak beechaarai |48|

Dános a túa resposta reflexiva, oh Nanak." ||48||

ਸਬਦੁ ਭਾਖਤ ਸਸਿ ਜੋਤਿ ਅਪਾਰਾ ॥

sabad bhaakhat sas jot apaaraa |

Dando voz ao Shabad, a lúa da mente está iluminada con infinito.

ਸਸਿ ਘਰਿ ਸੂਰੁ ਵਸੈ ਮਿਟੈ ਅੰਧਿਆਰਾ ॥

sas ghar soor vasai mittai andhiaaraa |

Cando o sol habita na casa da lúa, a escuridade despídese.

ਸੁਖੁ ਦੁਖੁ ਸਮ ਕਰਿ ਨਾਮੁ ਅਧਾਰਾ ॥

sukh dukh sam kar naam adhaaraa |

Pracer e dor son o mesmo, cando un toma o apoio do Naam, o Nome do Señor.

ਆਪੇ ਪਾਰਿ ਉਤਾਰਣਹਾਰਾ ॥

aape paar utaaranahaaraa |

El mesmo salva, e lévanos.