Sóc un sacrifici per a aquells que es troben amb el Senyor immortal i incommensurable.
La pols dels seus peus porta l'emancipació; en la seva companyia, estem units en la Unió del Senyor.
Vaig donar la meva ment al meu Guru i vaig rebre el Nom Immaculat.
Jo serveixo Aquell que em va donar el Naam; Sóc un sacrifici per a Ell.
Qui construeix, també enderroca; no hi ha cap altre que Ell.
Per la gràcia del Guru, el contemplo, i llavors el meu cos no pateix dolor. ||31||
Ningú és meu: de qui he d'agafar i agafar el vestit? Ningú mai va ser, i ningú mai serà meu.
Anar i venir, un està arruïnat, afectat per la malaltia de la doble ment.
Aquells éssers que no tenen el Naam, el Nom del Senyor, s'esfondren com pilars de sal.
Sense el nom, com poden trobar l'alliberament? Al final cauen a l'infern.
Utilitzant un nombre limitat de paraules, descrivim el Senyor Veritable il·limitat.
Els ignorants no tenen comprensió. Sense el Guru, no hi ha saviesa espiritual.
L'ànima separada és com la corda trencada d'una guitarra, que no fa vibrar el seu so.
Déu uneix les ànimes separades amb Ell mateix, despertant el seu destí. ||32||
El cos és l'arbre, i la ment és l'ocell; els ocells de l'arbre són els cinc sentits.
Picen l'essència de la realitat i es fusionen amb l'Únic Senyor. Mai estan atrapats en absolut.
Però els altres se'n van volant de pressa, quan veuen el menjar.
Les seves plomes estan retallades i queden atrapades al llaç; a través dels seus errors, queden atrapats en un desastre.
Sense el Senyor Veritable, com pot algú trobar alliberament? La joia de les glorioses lloances del Senyor ve pel karma de les bones accions.
Quan Ell mateix els allibera, només llavors són alliberats. Ell mateix és el Gran Mestre.