Buscant, buscant, bec al Nèctar Ambrosial.
He adoptat el camí de la tolerància i he donat la meva ment al Veritable Guru.
Tothom es diu veritable i genuí.
Només ell és cert, qui aconsegueix la joia al llarg de les quatre edats.
Menjant i bevent, un es mor, però encara no se sap.
Mor en un instant, quan s'adona de la Paraula del Shabad.
La seva consciència es torna permanentment estable i la seva ment accepta la mort.
Per la gràcia del Guru, s'adona del Naam, el Nom del Senyor. ||19||
El Senyor profund habita al cel de la ment, la Desena Porta;
cantant les seves glorioses lloances, un habita en pau i pau intuïtives.
Ell no va a venir, ni ve a marxar.
Per la gràcia del Guru, es manté centrat amorosament en el Senyor.
El Senyor del cel-ment és inaccessible, independent i més enllà del naixement.
El Samaadhi més digne és mantenir la consciència estable, centrada en Ell.
Recordant el nom del Senyor, un no està subjecte a la reencarnació.
Els ensenyaments del Guru són els més excel·lents; totes les altres maneres no tenen el Naam, el Nom del Senyor. ||20||
Vagant per innombrables portes i cases, m'he cansat.
Les meves encarnacions són innombrables, sense límits.
He tingut tantes mares i pares, fills i filles.
He tingut tants gurus i deixebles.