"Quina és l'arrel, la font de tot? Quins ensenyaments tenen per aquests temps?
Qui és el teu guru? De qui ets deixeble?
Quin és aquest discurs, pel qual et quedes deslligat?
Escolta el que diem, oh Nanak, nen petit.
Dóna'ns la teva opinió sobre el que hem dit.
Com ens pot portar el Shabad a través del terrorífic oceà mundial?" ||43||
De l'aire va sorgir el principi. Aquesta és l'era dels Ensenyaments del Veritable Guru.
El Shabad és el Guru, en qui enfoco amorosament la meva consciència; Jo sóc el chaylaa, el deixeble.
Parlant el discurs tàcit, em quedo solt.
Oh Nanak, al llarg dels segles, el Senyor del Món és el meu Guru.
Contemplo el sermó del Shabad, la Paraula del Déu únic.
El Gurmukh apaga el foc de l'egoisme. ||44||
"Amb dents de cera, com es pot mastegar el ferro?
Què és aquest menjar, que treu l'orgull?
Com es pot viure al palau, la llar de la neu, amb túnices de foc?
On és aquella cova, dins de la qual es pot romandre imperturbable?
Qui hauríem de conèixer per estar invadint aquí i allà?
Què és aquesta meditació, que porta la ment a ser absorbida en si mateixa?" ||45||
Eradicar l'egoisme i l'individualisme des de dins,
i esborrant la dualitat, el mortal es fa un amb Déu.