Anand Sahib

(Pàgina: 8)


ਗੁਰ ਕਿਰਪਾ ਤੇ ਸੇ ਜਨ ਜਾਗੇ ਜਿਨਾ ਹਰਿ ਮਨਿ ਵਸਿਆ ਬੋਲਹਿ ਅੰਮ੍ਰਿਤ ਬਾਣੀ ॥
gur kirapaa te se jan jaage jinaa har man vasiaa boleh amrit baanee |

Aquells éssers humils romanen desperts i conscients, en les ments dels quals, per la gràcia del Guru, el Senyor roman; canten la Paraula ambrosial del Bani del Guru.

ਕਹੈ ਨਾਨਕੁ ਸੋ ਤਤੁ ਪਾਏ ਜਿਸ ਨੋ ਅਨਦਿਨੁ ਹਰਿ ਲਿਵ ਲਾਗੈ ਜਾਗਤ ਰੈਣਿ ਵਿਹਾਣੀ ॥੨੭॥
kahai naanak so tat paae jis no anadin har liv laagai jaagat rain vihaanee |27|

Diu Nanak, ells sols obtenen l'essència de la realitat, que nit i dia romanen amorosament absorbits en el Senyor; passen la nit de la seva vida desperts i conscients. ||27||

ਮਾਤਾ ਕੇ ਉਦਰ ਮਹਿ ਪ੍ਰਤਿਪਾਲ ਕਰੇ ਸੋ ਕਿਉ ਮਨਹੁ ਵਿਸਾਰੀਐ ॥
maataa ke udar meh pratipaal kare so kiau manahu visaareeai |

Ens va nodrir en el ventre de la mare; per què oblidar-lo de la ment?

ਮਨਹੁ ਕਿਉ ਵਿਸਾਰੀਐ ਏਵਡੁ ਦਾਤਾ ਜਿ ਅਗਨਿ ਮਹਿ ਆਹਾਰੁ ਪਹੁਚਾਵਏ ॥
manahu kiau visaareeai evadd daataa ji agan meh aahaar pahuchaave |

Per què oblidar de la ment un donador tan gran, que ens va donar subsistència en el foc del ventre?

ਓਸ ਨੋ ਕਿਹੁ ਪੋਹਿ ਨ ਸਕੀ ਜਿਸ ਨਉ ਆਪਣੀ ਲਿਵ ਲਾਵਏ ॥
os no kihu pohi na sakee jis nau aapanee liv laave |

Res no pot fer mal a aquell a qui el Senyor inspira a abraçar el seu Amor.

ਆਪਣੀ ਲਿਵ ਆਪੇ ਲਾਏ ਗੁਰਮੁਖਿ ਸਦਾ ਸਮਾਲੀਐ ॥
aapanee liv aape laae guramukh sadaa samaaleeai |

Ell mateix és l'amor, i Ell mateix és l'abraçada; el Gurmukh el contempla per sempre.

ਕਹੈ ਨਾਨਕੁ ਏਵਡੁ ਦਾਤਾ ਸੋ ਕਿਉ ਮਨਹੁ ਵਿਸਾਰੀਐ ॥੨੮॥
kahai naanak evadd daataa so kiau manahu visaareeai |28|

Diu Nanak, per què oblidar un gran donant de la ment? ||28||

ਜੈਸੀ ਅਗਨਿ ਉਦਰ ਮਹਿ ਤੈਸੀ ਬਾਹਰਿ ਮਾਇਆ ॥
jaisee agan udar meh taisee baahar maaeaa |

Com és el foc dins del ventre, també ho és Maya fora.

ਮਾਇਆ ਅਗਨਿ ਸਭ ਇਕੋ ਜੇਹੀ ਕਰਤੈ ਖੇਲੁ ਰਚਾਇਆ ॥
maaeaa agan sabh iko jehee karatai khel rachaaeaa |

El foc de Maya és el mateix; el Creador ha posat en escena aquesta obra.

ਜਾ ਤਿਸੁ ਭਾਣਾ ਤਾ ਜੰਮਿਆ ਪਰਵਾਰਿ ਭਲਾ ਭਾਇਆ ॥
jaa tis bhaanaa taa jamiaa paravaar bhalaa bhaaeaa |

Segons la seva voluntat, el nen neix i la família està molt contenta.

ਲਿਵ ਛੁੜਕੀ ਲਗੀ ਤ੍ਰਿਸਨਾ ਮਾਇਆ ਅਮਰੁ ਵਰਤਾਇਆ ॥
liv chhurrakee lagee trisanaa maaeaa amar varataaeaa |

L'amor al Senyor s'esvaeix, i el nen s'enganxa als desitjos; el guió de Maya segueix el seu curs.

ਏਹ ਮਾਇਆ ਜਿਤੁ ਹਰਿ ਵਿਸਰੈ ਮੋਹੁ ਉਪਜੈ ਭਾਉ ਦੂਜਾ ਲਾਇਆ ॥
eh maaeaa jit har visarai mohu upajai bhaau doojaa laaeaa |

Aquesta és Maya, per la qual el Senyor és oblidat; l'afecció emocional i l'amor a la dualitat creixen.

ਕਹੈ ਨਾਨਕੁ ਗੁਰਪਰਸਾਦੀ ਜਿਨਾ ਲਿਵ ਲਾਗੀ ਤਿਨੀ ਵਿਚੇ ਮਾਇਆ ਪਾਇਆ ॥੨੯॥
kahai naanak guraparasaadee jinaa liv laagee tinee viche maaeaa paaeaa |29|

Diu Nanak, per la gràcia del Guru, aquells que consagren l'amor pel Senyor el troben, enmig de Maya. ||29||

ਹਰਿ ਆਪਿ ਅਮੁਲਕੁ ਹੈ ਮੁਲਿ ਨ ਪਾਇਆ ਜਾਇ ॥
har aap amulak hai mul na paaeaa jaae |

El Senyor mateix no té preu; No es pot estimar el seu valor.

ਮੁਲਿ ਨ ਪਾਇਆ ਜਾਇ ਕਿਸੈ ਵਿਟਹੁ ਰਹੇ ਲੋਕ ਵਿਲਲਾਇ ॥
mul na paaeaa jaae kisai vittahu rahe lok vilalaae |

No es pot estimar el seu valor, tot i que la gent s'ha cansat d'intentar-ho.

ਐਸਾ ਸਤਿਗੁਰੁ ਜੇ ਮਿਲੈ ਤਿਸ ਨੋ ਸਿਰੁ ਸਉਪੀਐ ਵਿਚਹੁ ਆਪੁ ਜਾਇ ॥
aaisaa satigur je milai tis no sir saupeeai vichahu aap jaae |

Si et trobes amb un guru tan veritable, ofereix-li el teu cap; el teu egoisme i la teva vanitat seran eradicats des de dins.

ਜਿਸ ਦਾ ਜੀਉ ਤਿਸੁ ਮਿਲਿ ਰਹੈ ਹਰਿ ਵਸੈ ਮਨਿ ਆਇ ॥
jis daa jeeo tis mil rahai har vasai man aae |

La teva ànima li pertany; Mantingueu-vos units amb Ell, i el Senyor vindrà a habitar en la vostra ment.

ਹਰਿ ਆਪਿ ਅਮੁਲਕੁ ਹੈ ਭਾਗ ਤਿਨਾ ਕੇ ਨਾਨਕਾ ਜਿਨ ਹਰਿ ਪਲੈ ਪਾਇ ॥੩੦॥
har aap amulak hai bhaag tinaa ke naanakaa jin har palai paae |30|

El Senyor mateix no té preu; Molt afortunats són aquells, oh Nanak, que arriben al Senyor. ||30||

ਹਰਿ ਰਾਸਿ ਮੇਰੀ ਮਨੁ ਵਣਜਾਰਾ ॥
har raas meree man vanajaaraa |

El Senyor és la meva capital; la meva ment és el comerciant.

ਹਰਿ ਰਾਸਿ ਮੇਰੀ ਮਨੁ ਵਣਜਾਰਾ ਸਤਿਗੁਰ ਤੇ ਰਾਸਿ ਜਾਣੀ ॥
har raas meree man vanajaaraa satigur te raas jaanee |

El Senyor és la meva capital, i la meva ment és el comerciant; a través del Veritable Guru, conec la meva capital.