Toco els peus d'aquell que m'uneix amb Déu al mes de Chayt. ||2||
Al mes de Vaisaakh, com pot tenir paciència la núvia? Està separada del seu Estimat.
Ha oblidat el Senyor, el seu company de vida, el seu Mestre; s'ha enganxat a Maya, l'enganyosa.
Ni fill, ni cònjuge, ni riquesa t'acompanyaran, només el Senyor Etern.
Enredat i embolicat en l'amor per les falses ocupacions, el món sencer està perint.
Sense el Naam, el Nom de l'Únic Senyor, perden la vida en el més enllà.
Oblidant el Senyor Misericordiós, queden arruïnats. Sense Déu, no hi ha cap altre.
Pura és la reputació dels qui estan units als peus del Senyor estimat.
Nanak fa aquesta pregària a Déu: "Si us plau, vine a unir-me amb tu mateix".
El mes de Vaisaakh és bell i agradable, quan el Sant em fa trobar el Senyor. ||3||
Al mes de Jayt'h, la núvia anhela trobar-se amb el Senyor. Tots s'inclinen amb humilitat davant d'ell.
Aquell que ha agafat la vora de la túnica del Senyor, el veritable amic, ningú el pot mantenir en servitud.
El nom de Déu és la joia, la perla. No es pot robar ni emportar.
En el Senyor hi ha tots els plaers que agraden la ment.
Com el Senyor vol, així actua, i així actuen les seves criatures.
Sols s'anomenen beats a qui Déu ha fet seu.
Si la gent pogués trobar-se amb el Senyor pels seus propis esforços, per què cridarien pel dolor de la separació?
Trobant-lo al Saadh Sangat, la Companyia del Sant, oh Nanak, es gaudeix de la felicitat celestial.
Al mes de Jayt'h, l'alegre Marit Lord la coneix, al front del qual s'enregistra tan bon destí. ||4||
El mes d'Aasaarh sembla ardent, per a aquells que no estan a prop del seu marit, Senyor.