Oh Nanak, per l'Hukam de l'ordre de Déu, anem i venim en reencarnació. ||20||
Pelegrinatges, disciplina austera, compassió i caritat
aquests, per si mateixos, només aporten una mica de mèrit.
Escoltant i creient amb amor i humilitat en la teva ment,
neteja't amb el Nom, al santuari sagrat del fons.
Totes les virtuts són teves, Senyor, no en tinc cap.
Sense virtut, no hi ha culte devocional.
M'inclino davant el Senyor del Món, davant la seva Paraula, davant Brahma el Creador.
Ell és bell, veritable i eternament alegre.
Quin va ser aquell moment, i quin va ser aquell moment? Què va ser aquell dia i quina va ser aquesta data?
Quina va ser aquella temporada, i quin va ser aquell mes, quan es va crear l'Univers?
Els pandits, els estudiosos religiosos, no poden trobar aquest temps, encara que estigui escrit als Puraanas.
Aquella època no la coneixen els Qazis, que estudien l'Alcorà.
El dia i la data no són coneguts pels ioguis, ni el mes ni l'estació.
El Creador que va crear aquesta creació, només Ell mateix ho coneix.
Com podem parlar d'ell? Com podem lloar-lo? Com el podem descriure? Com podem conèixer-lo?
Oh Nanak, tothom parla d'ell, cadascú més savi que la resta.
Gran és el Mestre, gran és el seu nom. El que passi és segons la seva voluntat.
Oh Nanak, aquell que diu saber-ho tot no serà condecorat en el món posterior. ||21||
Hi ha mons inferiors a sota dels mons inferiors i centenars de milers de mons celestials a dalt.